El terrer està de moda. Sobretot els grans terrers… Qui no en té, qui no en reivindica? Al Clos des Fées, la nostra implantació en aquest racó abandonat de la Vall de l’Agly és, en primer lloc, la història d’un enamorament fulminant d’un mapa geològic.

Un desplegable vast i acolorit, sens dubte només parla realment als geòlegs professionals. Però permet, d’una sola ullada, adonar-se’n de la fantàstica diversitat geològica d’aquesta regió del planeta. Només es pot trobar a Alsàcia i… a Madagascar. A aquesta varietat de pedres i de terres s’hi afegeix la diversitat de les exposicions. Vessants orientats al nord, els «Bacs», a l’hivern només veuen el sol unes hores. D’altres en canvi, en ple sud, podrien acollir conreus tropicals si no hi hagués la sequera, terrible de vegades. En alguns quilòmetres, es puja més de 350 metres. La verema, en uns terrers així, mai no començarà abans del 15 d’octubre. Hem dit mediterrani?

Com fer reviure els sòls? No es tracta de criticar els ancestres. Sense els herbicides, totes les vinyes dels vessants s’haguessin arrencat: en 15 anys, el Rosselló, ja ha perdut 15.000 hectàrees de vella carinyena en costers…

Si encara en subsisteixen aquí (el Rosselló posseeix el percentatge més alt de vinyes velles de França), és gràcies al seu coratge. Només els vells en tenen encara. Aquestes «Ribes» (terrasses escarpades), tota la seva vida les han plantades, empeltades, conreades a cavall i treballades amb el «bigòs» l’eina tradicional amb dues dents.

Procurem, sempre que és possible, revitalitzar els sòls adobant-los amb fems de cavall, amb el conreu raonable, utilitzant productes el més suaus possibles. En algunes parcel·les, això és relativament fàcil. En d’altres, continuem buscant…

Les vinyes de la propietat les tirem endavant amb una lluita raonada. O més aviat amb una lluita raonable… Cadascuna de les 112 parcel·les s’observa vàries vegades a la setmana per tal de decidir el més assenyadament possible els tractaments (o els no tractaments…), en funció del llindar de tolerància de cada malaltia.

Segons les varietats i les exposicions, algunes parcel·les pràcticament no es tracten, d’altres una mica més, el que vol dir cinc polvoritzacions de sofre contra l’oïdi i una de coure contra el míldiu. En més de la meitat de la propietat, la confusió sexual dóna bons resultats en la lluita contra l’eudemis i la còquilis.

Les quantitats de coure esterilitzant, cada vegada més presents en les regions humides, no són corrents aquí. El clima, sec i ventós, permet la utilització de matèries actives en dosis més baixes i/o amb menys fréquència.

Com ajudar a un gran terrer perquè s’expressi? Retrobar els mètodes ancestrals no vol dir rebutjar noves vies. És, per exemple, utilitzar les darreres investigacions sobre les micorizes amb què hem sembrat les primeres parcelles des de 1999. Presents de manera natural en el sòl però destruïts per anys de males pràctiques de conreu, alguns microorganismes, les endomicorrizes, viuen en simbiosi amb les arrrels. El miceli extern del fong actua com un perllongament del sistema d’arrels, augmenta l’arrelament, millora la nutrició i reforça el sistema immunitari de la planta. Per a 40 hectàrees de vinyes en producció, la propietat manté un ecosistema de protecció de més de 100 hectàrees, que aplega landes, terres en repòs, boscos i bardisses, així com un parc important d’edificis vernacles típics. La biodiversitat aquí no és una simple concepció abstracta i teòrica: és concreta, pràctica i activa.

Les vinyes de la propietat són molt allunyades les unes de les altres. Per a nosaltres, és una de les claus de la qualitat dels nostres vins. 15 quilòmetres per un costat, 12 quilòmetres per l’altre, és el preu que cal pagar per vinificar uns raïms excepcionals.

Això no s’hauria d’arreglar en el futur. Els terrers granítics de Bélesta i de Lesquerde, a més de 30 quilòmetres, reserven autèntiques palletes. Els avantpassats anaven a la vinya a peu, sovint a més d’una hora i mitja de marxa, de nit. I nosaltres no podem fer 45 minuts en tractor o en furgó? «Pensar al revés» preconitzen els japonesos. És més fàcil de dir que de fer…

L’allunyament de les diferents parcel·les no simplifica les tasques i no redueix els costos. Però quan es verema, tenim a la nostra disposició una maravellosa paleta de sabors i de maduracions. Tot s’aclareix, el cansament i els problemes de l’any s’obliden.

Geologia i exposició són essencials en la comprensió d’un terrer, almenys si l’objectiu és extreure’n un vi únic, harmoniós, que permeti viure una emoció senzilla o una experiència existencial. Però la història de la vinya també ho és. Com que hem tingut la sort d’heretar vinyes velles, intentem sempre saber qui les va plantar, amb quins mitjans tècnics, en quina època, per quines raons i en quin context socioeconòmic i cultural. La vinya és clarament el perllongament d’una història familiar que, només ella, dóna les claus de la comprensió de cada terrer i determina les accions que cal dur a terme. Al genotip (sòl, subsòl, preparació, qualitat genètica del plançó), s’hi afegeix el fenotip, conjunt de caràcters adquirits que provenen del clima i de l’acció humana, tant per bé com per mal. Només integrant aquest concepte de la Gestalt, associació entre un lloc, una planta i els homes, el terrer adquireix tot el seu sentit.

La vinya ha de patir per força per expressar-se? Els terrers més pobres, les vinyes més miserables, els vinyaters més esgotats, produeixen els millors vins? És el que jo creia fa quinze anys. Ara ja no ho crec. És veritat que els rendiments baixos em sembla que són, més que mai, la clau de volta dels grans vins de guarda. Però per a un vi de taula, de cap de setmana, un vi de cada dia, festiu, deliciós, amb l’esclat de la fruita i de la joventut, unes vinyes plenes de salut, amb una nutrició equilibrada i una alimentació hídrica regular estan molt més en condició de produir uns vins comprensibles per a tots, aptes per donar plaer ràpidament. Per tal de millorar encara més la fruita i la concentració del Sorcières, vam «adoptar», el 2011, un nou terrer a Espira de l’Agly. El resultat, uns vins amb una explosió d’energia i de fruita, supera les nostres esperances, i fan uns cupatges ideals amb garnatxes velles i carinyena dels vessants.