L’any de la transhumància. Abandonar el garatge ens trenca el cor. Disset anys fent vi a casa, aspirant les aromes des del llit, baixant en plens àpats per comprovar una temperatura.
Impensable de desfigurar la vall, direcció Ribesaltes. Nova cava. Ja no és ella qui decidirà, qui m’obligarà, sinó realment jo. La tecnologia en el vi és com els diners en el pòquer: cal per asseure’s a la taula de joc, però no és pas per això que guanyarem. Premsa de tecnologia punta amb drens refrigerats, tines troncòniques invertides, petit celler amb botes finalment climatitzat, el necessari i el suficient. El factor humà segueix essent vital per al procés i és qui decideix, fal·lible, és clar, però una màquina no pot aplicar una recepta, sota pena d’uniformitat general. Alguna paguen car aquest error, nosaltres no el cometrem. Una mica de tensió recordant-me una conversa amb Marcel Guigal sobre la flora del llevat present en les caves i la importància de mantenir-la. Transportem totes les tines cap a la cava nova; confiem que els llevats ens segueixin.
Verema generosa, anyada immensa amb aquest vellutat únic que devem als grans terrenys argilocalcaris de Vingrau, a banda d’aquest costat lluminós, aquesta energia que dona la impressió que el vi té una vida pròpia. Notes increïbles en el Wine Advocate amb una ronda de notes de 97/96/96/95/93/93. Caixa plena i millors notes de tot el Llenguadoc-Rosselló.