Les anyades se succeeixen i no s’assemblen. El 2002 restarà a les memòries com una anyada gelosa, marcada per un cel cobert durant tota la verema, tant tardana com precoç va ser l’any 2011. Uns cels d’antologia, però també moltes preguntes i dubtes pel que cal anomenar la nostra primera anyada difícil. Amb la distància en el temps, va ser apassionant i plena d’ensenyances.
El respecte absolut de les vinyes velles, plantades a 1,50 m de distància entre fileres, ens decideix a comprar un portaormeigs hidrostàtic eruga que permet d’ara endavant, treballar pràcticament per tot arreu. Essencial, aquell any, en què els sòls, llaurats, rebran aigua en profunditat. A mesura que avança la tardor, haurem de ser set per passar i tornar a passar revista a les quinze hectàrees de cultiu, per vigilar i fer la toaleta a cada cep fins al … 28 d’octubre.
Vins magnífics, frescos i madurs alhora, les qualitats reals dels quals explotaran durant l’envelliment. L’arribada d’un petit grup de fred al celler ens permet no haver de bombar més en el safareig. Fi d’una època.