Anyada de canícula. A Vingrau, les vinyes estan acostumades a patir estrès hídric. Tant les varietats com els portaempelts se seleccionen per a això des de fa segles. Dues llaurades amb el tractor eruga i amb mules a finals d’hivern i a principis de la primavera, van permetre destruir les arrels superficials, en els llocs on els tractors de rodes no podien passar. Les arrels s’enfonsen de nou, cercant aigua i aliment, s’arrelen encara més profundament dins la roca per expressar la veritat i la mineralitat d’un terrer.
Petit blocatge de la maduració al setembre. Només cal esperar i, lentament, tot torna a l’ordre. Carinyena magnífica, molt tardana ja que veremem fins el 23 d’octubre. Amb una frescor que et deixa sense alè, ens confirmen en la idea de la importància de fer aviat el cupatge i de fer la criança de les varietats juntes. En l’ampolla, durant l’envelliment, els vins no tenen el caràcter de cuits que tots temien. Nova plantació de 12.000 peus/hectàrea. Però els sòls no estan prou preparats i, després de dos anys de lluita esgotadora, haurem de decidir-nos a arrencar una filera de cada dues. La natura ens torna a cridar a l’ordre i a l’humilitat.