L’ anyada en què calia molta humilitat. Amb la tolerància, les dues virtuts més grans segons Confuci… Hivern fred, moltes pluges al desembre. Tempesta memorable al febrer, que mutila el gran roure del Clos des Fées. Sortida esplèndida, florida homogènia en una primavera perfecta. Molta, però realment molta tramuntana durant l’estiu, sense una gota de pluja entre juny i finals d’octubre. És l’any en què el control de l’herba era la clau de tot, de tan forta com era la competència hídrica… Si encara teníem algun dubte sobre la importància de llaurar, ja se’ns esvaeix. Clarament, per a mi, és la clau del manteniment de l’elaboració dels grans vins en un periode d’escalfament climàtic. Si conrear més de 100 parcelles sovint ens fa tornar tarumbes al llarg de l’any, en una anyada d’aquesta mena, beneïm el cel per tenir una diversitat tan gran de terrers, precoços, tardans, per tal de tenir a la nostra disposició, en el moment de la verema, una paleta de raïms tan diversificada. Un gran any per a les olives.
2009
