Hivern atroç. Fred, gris. Tres pluges enormes en un espai de dos mesos perjudiquen el nostre desig de plantar. Emprenem la rehabilitació d’un tossal extrem amb la idea extravagant de plantar-hi… Pinot Noir. Rompuda, desfonament, s’ho emporta tres cops però l’aigua ens mostra per on vol passar i hem de respectar-ne els desitjos. L’esperança es barreja amb el temor perquè sé que, al cap de deu anys, potser haurem d’arrencar, a falta de resultats.
Primavera glacial. Apirènia històrica de la garnatxa, sobretot en les parcel·les més tardanes, a 400 metres d’altitud, podades tard. A continuació, condicions perfectes tret de per a aquells que havien descuidat el famós «coure del 15 d’agost» que permet evitar el míldiu mosaic i, per tant, veremar en madurar. Quinze dies de retard, final el 28 de octubre, data en què les generacions anteriors acabaven.
Anyada de gran reserva, gloriosa en tota la regió de Llenguadoc-Rosselló on es produiran alguns dels millors vins francesos. Decisió d’embotellar una quantitat irracional de Jeroboams per a les futures generacions. Clos des Fées precís, la carinyena, magnífica, compensarà el dèficit en garnatxa. Encantador des del principi, amb el pebre negre, les espècies, la confitura de gerds, amb un final a regalèssia, complex sense dubte a causa d’un mes de setembre especialment fred.