La verema més petita en volum des que el departament té estadístiques. Tardor suau, hivern sec, primavera sense una gota de pluja o quasi, la vinya, no obstant això habituada a les condicions semidesèrtiques del Rosselló, s’ha preparat a l’estat, com si hagués estat «previnguda»: brots febles, poques fulles per evitar l’evapotranspiració. Apirènia general en la garnatxa de resultes d’un episodi de calor durant la floració. Menys de 400 mn l’any, no crec que hi hagi hagut cap regió de França menys seca aquell any.
Molta energia, treball i reflexió per adaptar-se durant tot l’any: esmenes orgàniques adaptades, reforç en oligoelements foliars després d’anàlisi dels pecíols, molts llaurats lleugers per injectar aire en superfície i crear una zona de deu centímetres utilitzant aire com aïllant, com ho he vist fer a Sicília.
Veremes ràpides, petites baies és clar, però nodrides amb el sol; tines mig plenes però fruit intens i deliciós.. Després de sis mesos de criança i una selecció ajustada, cal resignar-se a anunciar la menor collita de Clos des Fées. Però l’assemblatge m’omple, potent, sedós, amb saba, profund i aeri.