Anyada complexa, versàtil, ràpida i lenta al mateix temps. Veremes precoces a la plana (inici 8 d’agost), tardana en les altures (fi 8 d’octubre). Veremes penoses fetes d’acceleracions i de moments d’espera. Dues veremes, en resum. La primera es completa. Els raïms no m’inspiren gaire. Bonics, sens més. ¿Anyada mediocre en perspectiva? Però resulta que quinze dies més tard, posar en marxa els tossals. De seguida, la cava perfuma, es nota que passa alguna cosa.
No hi ha dubte que la glaçada potent de l’hivern és el motiu d’aquestes diferències. Brotades abans de la glaçada, les vinyes han seguit un itinerari (fa fred, accelerem); després del glaç, un altre (fa fred, alentim). En fi, potser. Fi dels Monestrell més de dos mesos després dels primers blancs. En el descubament, busco en va els vins que jo creia mediocres: han desaparegut, substituïts per sucs amb textura, aromàtics, textures denses: és una anyada excel·lent. Equivalent a la llegendària de 2007, encara en potència.
Plantació de Vermentino a Espira de l’Agly sota les burles alegres dels veïns, alguns dels quals me pronostiquen que no creixerà res. Però resulta que m’encanta parlar amb la gent gran i algú m’explica que aquí, fa vint anys, la vinya era molt maca. Riurà bé qui riurà darrer.