L’any del míldiu. Aquí alguns pensen que no existeix. El clima ha canviat, els anys plujosos són un record que els vells expliquen però ningú no els escolta. El problema del míldiu és que, quan es veu, ja és massa tard.
Serge, de la seva banda, no ha comès aquest error. És del Roine i, en aquestes regions, saben que ho pot destrossar tot. Es «modelitza» la malaltia. Segons cada tempesta i les seves temperatures, se sap que arriba.
Al final de l’hivern, per una pura casualitat, un amic periodista em va aconsellar un vell llibre escrit el 1930, «com lluitar contra el míldiu de la vinya », a cura de Joseph Capus. El vaig comprar, el vaig llegir i el vaig seguir: vam començar a tractar els sòls, amb dosis infinitesimals i tornem a començar després de cada tempesta o cada llaurat. Any de lluita, gràcies a la meteorologia a quinze dies vista, que ens permetrà fins i tot tractar amb coure sota la pluja, abans que els sòls es mullin.
Segueixen sis mesos de sequera extrema. Veremes que no acaben fins al 17 d’octubre quan la natura posa el punt final: 100 mm de pluja en algunes hores de tempesta, però aigua beneficiosa. Clos des Fées 2018 especialment aromàtic, d’un equilibri desconcertant, que només tindrà un problema: venir després del 2017, un diamant. El temps els desempatarà.