Un encontre

Sense realment pensar-hi, guiat pel meu instint, vaig triar viure aquí fins al final la meva passió pel vi. Ara i adés jove sommelier, restaurador, escriptor de les coses del vi i del bon viure, vaig tenir clar, en una època decisiva de la meva vida, que em calia entrar en el fer per finalment conèixer, a falta de comprendre, totes les etapes que fan que un tros de fusta fosca faci néixer, uns anys més tard, un nèctar que és impossible d’oblidar.

Algunes vessanes de velles vinyes, unes tisores de podar, un pic i una polvoritzadora de motxilla, molts vinyaters, aquí, han treballat sempre només amb això, lluny d’un excés de mitjans i de tècniques. Així és com vaig començar, un matí clar de 1997, sense diners, sense apostes, però ple de grans esperances.

Llavors, molt de pressa, la pell s’acoloreix i s’adoba, les mans es malmeten, el cos sencer pateix, es tensa, fins i tot sovint es bloqueja. Avui ho sé: la vinya, en la seva quotidiana realitat, s’allunya decididament de l’ambient enfeltrat dels grans restaurants.