Hivern sec i fred fins al març, amb pluges regulars, sense excessos notables. Estiu sec, juliol molt calorós, fantàstica pluja el 23. Agost ardent, per tant, un any «normal» aquí: calent, sec, en què calia esperar per desblocar les maduracions fenòliques. Després de dotze veremes, ja no sóc el jove sense experiència del començament; he après a donar temps al temps. Ara l’equip ja és sòlid i, per primera vegada, tinc la sensació de poder, finalment, agafar una mica de «distància», allunyar-me una mica del furor quotidià per reflexionar sobre què cal fer o no s’ha de fer, perquè els dos son igual d’importants.
Un lleuger canvi en la criança del Vieilles Vignes, amb l’afinament de la garnatxa negra en una petita tina de formigó. Una mica més de garnatxa tintera, també aquest any, en el Clos des Fées, perquè era magnífic. Un nou cupatge, Images Dérisoires, a base de tempranillo, en assemblatge, per pura intuïció, amb una mica de carinyena negra, ve a completar la meva trilogia de vins «estranys», el meu espai de llibertat.