2007

L’any del vent. Pel cap baix, 200 dies. Un xaloc i una tramuntana freda i nerviosa, que et glaça el ventre a l’hivern i et torna boig a l’estiu. Primera collita de la nova parcel·la de sirà sobre granit de Lesquerde. El seu nom, poc habitual, farà que ens fem veure una vegada més. El vi és excepcional, això és tot el que compta. Al mars, mentre l’equip tot just comença a polvoritzar, ens criden per intentar salvar l’arrencada de 30 hectàrees de vinya i 40 d’oliveres abandonades. Impossible. No tenim els mitjans, ni financers, ni materials, ni humans. Tot i així, passem a donar-hi un cop d’ull. Enamorament fulminant. Mentre l’equip s’arremanga les mànigues, fem funcionar les neurones. El nostre banc ens segueix. Gràcies a l’ajuda de la Safer, aquí ens teniu fent de masovers durant dos anys. Ens en sortirem? Misteri, però els arbres i els ceps s’han salvat. Primera collita d’olives, per menjar i per fer oli.

Verema fàcil, sota el sol i amb bon humor. Llevats una mica ganduls. A la primavera, els sucres s’acaben i els vins es revelen: cremosos, sensuals, curulls de fruita i de tanins sedosos. En anglès, es diu Pashmina tanins. Per celebrar la nostra desena verema, no podíem demanar res millor.