L’any de la Covid, és clar… El mes de febrer confinament general. Els nostres tractoristes fidels pensen a tornar a Polònia, inquiets per les seves famílies. Plou sense parar i tot esdevé molt complicat. Durant deu dies busquem solucions alternatives i s’esbossa un possible futur: perdre el 100% de la collita. Tothom és solidari, es reprèn el treball, sobretot, la lluita, en un any o, a la primavera, la pluja no s’atura.
Ara ho sabem, els anys del míldiu demanen més feina però són generosos, perquè un estiu sec i càlid permet veremes perfectes. La cava suporta el ritme, les veremes són intenses, l’anyada de Sorcières és, sens dubte, una de les millors i el Domaine de la Chique és indiscutible. Peu de Clos des Fées, selecció dràstica.
Trobada amb Jean-Yves Bizot. Fascinació recíproca. Tina de fusta, veremes completes, sense sofre, no intervenir. El projecte pinot dona els seus fruits i el vi ens transporta i provoca aquest « suplement d’ànima» que, vuit anys abans, esperàvem. El tossal ha canviat molt… S’esbossa un nou projecte.